Xicoira

El consum habitual de xicoira durant la seva millor temporada de cultiu, és a dir, els mesos d'hivern i primavera, assegura l'aportació de diferents vitamines, minerals i fibra, nutrients essencials per a regular i garantir el funcionament òptim del nostre organisme.

Per a nens i esportistes

Per la seva situació particular (creixement, desenvolupament i major esforç físic), els requeriments d'hidrats de carboni s'incrementen. De manera paral·lela, augmenten les necessitats de vitamina B1, de la qual la xicoira és una interessant font vegetal.

D'altra banda, el tabac i l'alcohol redueixen la capacitat d'assimilació d'aquesta vitamina, per la qual cosa les persones que beuen o fumen necessiten més vitamina B1, igual que els qui consumeixen molts sucres o dolços.

Bones digestions

L'alcohol, l'excés de greix i de proteïna animal són les principals amenaces per al bon funcionament del fetge, a més d'uns certs medicaments. Hi ha aliments que afavoreixen la funció hepàtica, o la seva recuperació després d'una afecció, i de la vesícula biliar, amb el que millora la digestió dels aliments.

Uns certs vegetals amb lleuger sabor amarg, com la xicoira, la carxofa, l'endívia, l'escarola, el rave o l'albergínia, tenen aquestes propietats. Per això, la xicoira pot portar l'adjectiu de verdura aperitiva i tonificant de l'estómac i les funcions digestives gràcies a diversos dels seus components.

D'una banda, compta amb la intibina, una substància amarga comuna en totes les varietats. La intibina es caracteritza per facilitar el buidatge de la vesícula biliar, l'anomenat efecte colagogo. La vesícula biliar és el lloc on queda emmagatzemada la bilis, que s'aboca al duodè quan arriben els greixos de la digestió dels aliments. De la mateixa forma, la intibina col·labora en el bon funcionament del fetge, amb el que afavoreix de dues maneres la digestió dels greixos. D'altra banda, aporta inulina, un hidrat de carboni abundant en les fulles i en l'arrel de la xicoira que estimula l'apetit i afavoreix la digestió. Per tot això, el consum de xicoira convé a les persones que pateixen trastorns de la vesícula biliar, fetge mandrós, dispèpsia, anorèxia (pèrdua d'apetit), etc. Raons no li van faltar al metge grec Galeno per a considerar-la, ja en el segle II d. C., com la planta amiga del fetge.

Bona per a la vista

El mecanisme que explica la relació de la vitamina A amb la vista es relaciona amb una forma activa d'aquesta vitamina, el 11-cis-retinal. Aquesta combina amb una substància orgànica (opsina) amb la qual forma un compost actiu anomenat rodopsina que es troba en la retina de l'ull humà. Els raigs de llum de baixa intensitat descomponen la rodopsina dels bastoncillos (receptors sensibles a llum que hi ha en la retina) i per mitjà d'una sèrie de reaccions químiques es produeix l'excitació del nervi òptic i origina en el cervell estímuls visuals. Quan no hi ha suficient quantitat de vitamina A, es produeix ceguesa nocturna perquè els bastoncillos són sensibles a la llum de baixa intensitat. Així, el consum xicoira resulta útil per als qui pateixen problemes oculars, com a fotofòbia, sequedat ocular o ceguesa nocturna.

Excés de pes

La xicoira comparteix amb la majoria de verdures el seu baix valor energètic, d'aquí ve que se li doni a aquesta tanta importància, sempre que es cuini amb poc greix, en la dieta de les persones que segueixen dietes d'aprimament.

Prevenció de malalties

El contingut de beta-carotè o provitamina A de la xicoira, d'acció antioxidant, li converteix en una verdura recomanada per a tota la població, tenint en compte del paper que juguen els antioxidants en la prevenció de malalties cardiovasculars, degeneratives i del càncer.

Els antioxidants bloquegen l'efecte nociu dels denominats "radicals lliures". Existeixen situacions que augmenten la seva producció: l'exercici físic intens, la contaminació ambiental, el tabaquisme, les infeccions, l'estrès, dietes riques en greixos i la sobre exposició al sol. A més, la relació entre antioxidants i malalties cardiovasculars és avui una afirmació ben sustentada. Se sap que és la modificació de l'anomenat "mal colesterol" (LDL-c) la que exerceix un paper fonamental en l'inici i desenvolupament de l'aterosclerosi. Els antioxidants poden bloquejar els radicals lliures que modifiquen l'anomenat mal colesterol. Així, contribueixen a reduir el risc cardiovascular i cerebrovascular.

Si es té en compte la capacitat de l'organisme per a transformar el beta-carotè en vitamina A, el consum de vegetals rics en aquest element és una via per a cobrir els requeriments d'aquesta vitamina. En aquest sentit, s'ha de prestar especial atenció a l'aportació dietètica de vitamina A en aquelles situacions en les quals els requeriments augmenten, com en les etapes de creixement, embaràs i lactància materna. Així mateix, convé vigilar l'aportació d'aquesta vitamina en els casos en els quals es disminueix l'aprofitament o es produeixen mala absorció d'aquest nutrient: consum de tabac, abús de l'alcohol, ús d'anticonceptius orals i de diürètics, situacions d'estrès o defenses disminuïdes, activitat física intensa, etc.

El consum d'aliments rics en provitamina o vitamina A és recomanable en persones propenses a patir infeccions respiratòries (grips, faringitis o bronquitis), problemes oculars (fotofòbia, sequedat o ceguesa nocturna) o amb la pell seca i escatosa (acne inclosa). A més, la disponibilitat de beta-carotè augmenta amb la cocció, per la qual cosa la xicoira cuita continua sent bona font d'aquesta provitamina.

Laxant i diürètica

La xicoira té un suau efecte diürètic gràcies al seu elevat contingut en aigua i en potassi. Per això, pot ser útil per als qui pateixen hipertensió, retenció de líquids, hiperuricèmia, gota o artritis i oligúria (producció escassa d'orina). També contribueix a l'aportació de fibra en la dieta, convenient per a prevenir o millorar el restrenyiment.