Carabassa

La carabassa és el fruit en baia de la calabacera i pertany a la família de les Cucurbitàcies. Aquesta família comprèn unes 850 espècies de plantes, en la seva majoria herbàcies, grimpadores o rèptils, que produeixen fruits grans i protegits per una escorça ferma. Algunes fruites com la síndria i el meló, juntament amb hortalisses tan comunes com el cogombre o el carabassó, pertanyen a aquesta mateixa família.

Origen i varietats

Encara que algunes fonts afirmen que el seu origen està a Amèrica, sembla ser que la carabassa és una hortalissa originària d'Àsia Meridional. Nombrosos autors antics citen a la carabassa en els seus escrits i se sap que el seu cultiu ja es produïa entre els hebreus i egipcis.

En un principi, la carabassa es conreava per a l'aprofitament de les seves llavors més que per a ser consumida com a hortalissa. Però aquest costum va anar desapareixent a mesura que van sorgir varietats amb més polpa i sabor més afruitat.

El seu consum es va estendre des d'Àsia fins a Amèrica Central i, a partir d'allí, va arribar tant al sud com al nord d'aquest continent. No obstant això, no va ser fins al segle XV quan els espanyols van introduir la carabassa a Europa, on es va propagar en grau més alt pels països de clima més càlid.

En l'actualitat, la carabassa es conrea en terrenys càlids i humits de tot el món.

La carabassa es conrea en terrenys càlids i humits de tot el món. L'any 2013 el principal productor mundial va ser la Xina, seguit de l'Índia, Rússia, l'Iran i els Estats Units. Espanya va ocupar el novè lloc quant a països productors mundials.

A Espanya, la Comunitat Valenciana, Andalusia, Castella i Lleó i la Regió de Múrcia van ser les principals comunitats autònomes de producció de carabassa.

Les principals varietats de carabassa són la d'estiu i la d'hivern:

• Carabassa d'estiu: varietat de pell clara i fina i llavors toves. Té un període curt de conservació. Dins d'aquesta varietat es troba la carabassa bonetera (de color blanc, verd o groc), la carabassa espagueti (de color groc) i la carabassa rondín (varietat de pell taronja i carn blanquinosa).

• Carabassa d'hivern: varietat més dolça, però més seca que la d'estiu, amb menor contingut d'aigua i pell més gruixuda. Es conserva durant més temps que la d'estiu gràcies al gruix de la seva pell. Dins d'aquest grup es troba la carabassa banana, la de cidra o zapallo (de polpa gelatinosa i intens color groc) i la confitera o de cabell d'àngel (de forma i color variable), a partir de la qual s'obté el cabell d'àngel, utilitzat com a farciment en diversos productes de pastisseria.

La carabassa del pelegrí o carabassa del vinater és una varietat amb forma d'ampolla escanyada que una vegada seca pot utilitzar-se com a recipient.

Existeixen també altres varietats de carabassa, encara que menys conegudes, com són l'Americana, la Groga gruixuda de París, la Plena de Nàpols, la Vermella d'Etampes, la Verda Espanyola, la botonera i la calabacita del Brasil.

La seva millor època

Gràcies a la gran varietat de carabasses que existeix, es troben disponibles en el mercat durant tot l'any, segons es tracti de varietats d'estiu o d'hivern.

Característiques

Forma: esfèrica, aplatada, ovalada o allargada en forma d'ampolla. Presenten l'entorn acostillado.

Grandària i pes: molt variable. La seva grandària generalment oscil·la entre els 25 i 40 centímetres de diàmetre.

Color: l'escorça pot ser ataronjada, groga, vermella, verdosa, blanca, negra, morada o mescla de diversos colors. La seva polpa generalment és de color ataronjat o groc.

Sabor: són lleugerament insípides encara que amb un toc dolç i afruitat.

Com triar-la i conservar-la

A l'hora d'adquirir una carabassa cal tenir en compte si es tracta d'una varietat d'hivern o d'estiu. Si es vol comprar una carabassa d'estiu és preferible triar aquella que presenti una grandària mitjana, ja que les més grans tenen la carn més amarga. La carabassa ha d'estar tendra però ferma i ben desenvolupada. Les més tendres són aquelles que tenen la pell brillant, molt suau i no excessivament dura. No obstant això, si la carabassa és molt pesada, sense lluentor i de pell dura o aspra, convé rebutjar-la. Aquest és un signe que la seva carn està seca.

Si s'adquirirà una carabassa d'hivern, els criteris de qualitat a seguir són diferents. S'aconsella triar els exemplars ben madurs i d'escorça gruixuda. A més és preferible adquirir aquelles carabasses que siguin pesades en relació amb la seva grandària. De la mateixa forma, es rebutjaran els exemplars que tinguin la pell suau, indicador que l'hortalissa no està prou madura.

En general, tant si la carabassa és d'hivern com d'estiu, s'aconsella adquirir exemplars ferms i amb la pell intacta. A més, és preferible que conservin la seva cua o peduncle. Això evita que la carabassa perdi humitat.

Les varietats d'hivern tenen una vida útil major que les d'estiu gràcies a la seva menor proporció d'aigua. A més, la seva pell gruixuda els serveix de protecció. Aquest tipus de carabasses poden conservar-se fins a sis mesos. No obstant això, les d'estiu són més peribles. Contenen més aigua i la seva pell fina no serveix com a protecció. Aquestes últimes, embolicades en una bossa de plàstic perforada i emmagatzemades en el frigorífic poden conservar-se una setmana. Si s'escalden i es congelen, el seu període de conservació pot arribar a ser d'un mes. És preferible congelar-les una vegada que han estat cuinades perquè si es congelen crues, en la seva descongelació les pèrdues d'humitat seran importants i, per tant, s'obtindrà una carabassa molt més seca i de consistència alterada.

Propietats nutritives

El component principal de la carabassa és l'aigua, la qual cosa, unit al seu baix contingut en hidrats de carboni i a la seva gairebé inapreciable quantitat de greix, fa que sigui un aliment amb una escassa aportació calòrica.

És bona font de fibra que ofereix valor de sacietat i millora el trànsit intestinal per l'alta presència de mucílags. Aquests són un tipus de fibra soluble que té la capacitat de suavitzar les mucoses del tracte gastrointestinal.

En relació amb les vitamines, la carabassa és rica en beta-carotè o provitamina A i vitamina C. Presenta quantitats apreciables de folats i en menor proporció de vitamina E i altres vitamines del grup B com ara la B1, B2, B3 i B6.

La vitamina A és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic, a més de tenir propietats antioxidants.

La vitamina C, és un important antioxidant, sobretot per a la prevenció de cataractes, alguns tipus de càncer i altres malalties degeneratives. És important tenir en compte que una part considerable de la vitamina C pot perdre's en el procés de cocció.

Els folats participen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d'anticossos del sistema immunològic.

Quant a la seva riquesa mineral, la carabassa és un aliment ric en potassi. També conté altres minerals com a fòsfor i magnesi, però en menors quantitats. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, a més d'intervenir en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula.

El fòsfor, igual que el magnesi, juga un paper important en la formació d'ossos i dents, però aquest últim a més es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.

La carabassa presenta calci i una petita quantitat de ferro, però aquests minerals a penes s'assimilen en el nostre cos en comparació amb els procedents d'aliments d'origen animal.

mcg = micrograms (milionèsima part d'un gram)