Tomàquet

Prevenció de malalties

El seu color vermell característic es deu a la presència de licopé, un pigment que abunda en el tomàquet madur. Aquest pigment, igual que la vitamina C, és antioxidant. Totes dues substàncies, juntament amb les vitamines A i E, actuen de manera beneficiosa sobre el nostre sistema immunològic i protegeixen l'organisme gràcies a la reducció de l'efecte nociu dels radicals lliures.

La respiració en presència d'oxigen és essencial en la vida cel·lular del nostre organisme, però a conseqüència de la mateixa es produeixen unes molècules, els radicals lliures, que ocasionen al llarg de la vida efectes negatius per a la salut per la seva capacitat d'alterar l'ADN (els gens), les proteïnes i els lípids o grasses ("oxidació").

Existeixen situacions que augmenten la producció de radicals lliures: l'exercici físic intens, la contaminació ambiental, el tabaquisme, les infeccions, l'estrès, dietes riques en greixos i la sobre exposició al sol.

La relació entre antioxidants i la prevenció de malalties cardiovasculars és avui una afirmació ben sustentada. Se sap que és la modificació de l'anomenat "mal colesterol" (LDL-c) la que exerceix un paper fonamental en l'inici i desenvolupament de l'aterosclerosi.

Els antioxidants poden bloquejar els radicals lliures que modifiquen l'anomenat mal colesterol, contribuint a reduir el risc cardiovascular i cerebrovascular. Per tant, el consum de tomàquet, tal com han posat de manifest nombrosos estudis científics, contribueix a reduir el risc de malalties degeneratives, cardiovasculars i de càncer.

Nombrosos estudis científics han posat de manifest que el licopé té propietats antioxidants i que, consumit habitualment en la dieta (10 o més preses setmanals d'aliments rics en licopé: síndria, salsa de tomàquet, raïm rosat, aranja rosada...), contribueix a reduir el risc d'uns certs tipus de càncer, especialment el de pròstata, i també de pàncrees, pulmó i còlon. A més, amb 200 grams de tomàquet al dia es cobreixen el 80% de les necessitats diàries de vitamina C.

Potència el nostre sistema de defenses

En les últimes dècades s'han acumulat proves que avalen l'existència d'una sèrie d'accions biològiques dels carotenoides -el licopé és un d'ells- entre les quals s'inclouen efectes beneficiosos sobre el sistema immunològic. Aquestes substàncies s'alcen com un important suport per a alleujar malalties de carència i situacions patològiques.

Excés de pes

El tomàquet és un aliment de molt baix valor energètic gràcies al seu alt contingut en aigua. Un tomàquet mitjà aporta al voltant d'unes 40 calories, la qual cosa li converteix en un aliment vàlid en les dietes de control de pes.

Regula la funció intestinal

El seu contingut de fibra li confereix propietats laxants. La fibra prevé o millora el restrenyiment, contribueix a reduir les taxes de colesterol en sang i al bon control de la glucèmia en les persones que tenen diabetis. Genera una sensació de sacietat, la qual cosa beneficia a les persones que duen a terme una dieta per a perdre pes, i contribueix a reduir el risc de malalties gastrointestinals, com el càncer d'intestí gros.

Diürètic i depuratiu

Durant molts anys s'ha prohibit el tomàquet a les persones que pateixen càlculs renals a causa del seu contingut en àcid oxàlic. Aquesta substància, juntament amb el calci, forma sals insolubles (oxalat càlcic) que es transformen en càlculs o pedres. No obstant això, el seu contingut en àcid oxàlic és moderat (5,3 mg/100 grams), similar al de molts altres aliments i inferior al de l'enciam (17 mg/100 grams), el te (83 mg/100 grams) o els espinacs (779 mg/100 grams). A més, el tomàquet, a causa del seu alt contingut en potassi i escàs en sodi, és considerat un aliment amb efecte diürètic i, per tant, beneficiós per a l'eliminació d'un excés de líquids i de toxines. Això beneficia als qui pateixen retenció de líquids, hipertensió, hiperuricèmia i gota, així com càlculs renals i oligúria.

Cefalees

En diverses hortalisses s'han detectat amines, com la serotonina i la tiramina en el tomàquet i les albergínies, i la histamina en els espinacs. Aquests compostos tenen capacitat de provocar reaccions al·lèrgiques o cefalees en persones susceptibles, la qual cosa fa pensar en la relació del seu consum amb l'aparició o el manteniment dels símptomes. Atès que són hipòtesi, no es pot generalitzar. Caldrà realitzar un exhaustiu examen clínic i dietètic, segons el cas, per a descartar l'origen dels símptomes i no fer la dieta més estricta del necessari.