Espinacs

L'espinac és una verdura de fulla que pertany a la família de les Quenopodiáceas. Aquesta família comprèn unes 1.400 espècies de plantes pròpies de zones costaneres o de terrenys salins temperats. El nom d'espinac deriva del terme spina o espina, pel fet que els fruits d'aquesta planta hortícola, quan estan en saó, és a dir, al punt de maduració, es presenten armats d'espines.

Origen i varietats

No es coneix la forma original o silvestre de l'espinac. No obstant això, molts autors afirmen que procedeix del sud-oest asiàtic. Van ser els àrabs els qui en el segle XI van introduir l'espinac per primera vegada a Espanya.

El seu cultiu es va estendre per Europa en els segles XV i XVI, on països com Holanda, Anglaterra o França van ser els principals consumidors. Més tard va arribar a Amèrica, encara que no va ser fins a la dècada de 1920 quan l'espinac va aconseguir ser popular, moment en el qual es van descobrir les seves magnífiques propietats nutricionals.

En l'actualitat el seu cultiu està estès per tot el món. L'any 2013, la Xina, els Estats Units, el Japó i Turquia van ser els principals productors.

A Espanya, Navarra, Albacete i Valladolid van ser les principals províncies de producció de l'espinac.

Les dues varietats d'espinacs que es conreen són:

Varietat de fulla arrissada: se sol comercialitzar fresca. Resisteix molt bé el transport i està adaptada per a créixer a l'hivern.

Varietat de fulla llisa: es comercialitza congelada o enllaunada i el seu consum està més estès que en el cas de la varietat arrissada.

Els espinacs també es poden classificar segons l'època de l'any en la qual se sembren.

Varietats d'estiu: se sembren a la primavera i estiu. Són les més empleades. Dins d'aquest grup es troben l'espinac "Rei de Dinamarca" i la "Cleanleaf".

Varietats d'hivern: són de fulla triangular, més gruixudes i resistents que les d'estiu. Els espinacs més consumits dins d'aquest grup són els espinacs "Broad-Leaved Princkly", "Greenmarket" i "Monnopa".

Així mateix, es comercialitzen altres varietats d'espinac que es divideixen en funció del color i la textura de les seves fulles. Aquestes són: espinac "Lagos", de color verd fosc molt brillant; "Martine", de fulles rodones i color verd molt fosc; "Taunus", amb fulles de color verd brillant i gruixudes, a més de la varietat "Viroflay", que presenta fulles llises de color verd.

La seva millor època

Els espinacs frescos són presents en el mercat entre els mesos de tardor i primavera. També les hi pot adquirir durant l'estiu, encara que en aquesta època presenten una qualitat inferior. Són verdures molt aptes per a la congelació. Per això es poden comprar conservades d'aquesta manera durant tot l'any. A més, compten amb l'avantatge que conserven molt bé les seves propietats originals i que es facilita el seu cuinat.

Característiques

Forma: es tracta d'un conjunt de fulles llises o arrissades disposades en roseta que sorgeixen d'una tija més o menys ramificat.

Grandària: la tija mesura uns 15 centímetres de llarg i les fulles prop de 20 centímetres, encara que la seva grandària dependrà de la varietat a la qual pertanyin.

Color: el color de les fulles és verda fosc i brillant.

Sabor: lleugera acidesa, però agradable.

Com triar-les i conservar-la

Quan es pretén comprar espinacs és recomanable seleccionar aquelles que presentin un color verd, brillant i uniforme. Les fulles han de tenir un aspecte fresc i tendre. S'aconsella rebutjar aquells exemplars que tinguin taques vermelloses o groguenques perquè és probable que hagin aparegut a conseqüència d'una contaminació per fongs. També és recomanable no triar espinacs les fulles dels quals estiguin aspres, tinguin la tija fibrosa o el color de la qual hagi perdut intensitat.

Una vegada a casa, els espinacs han d'introduir-se en una bossa de plàstic perforada o embolicada en un plàstic per a protegir aliments. D'aquesta manera es poden conservar de manera adequada en el frigorífic durant almenys dues setmanes. A més, l'espinac és una verdura que tolera molt bé la congelació, per la qual cosa, després d'un escaldat previ, es poden mantenir en el congelador durant més d'un any.

Propietats nutritives

Els espinacs estan composts en la seva majoria per aigua. El seu contingut d'hidrats de carboni i greixos és molt baix. Encara que tampoc té una quantitat molt alta de proteïnes, és un dels vegetals més rics en aquest nutrient. El seu contingut en fibra, igual que ocorre amb la gran majoria de les verdures, és considerable, la qual cosa resulta beneficiós per a la salut.

Els espinacs destaquen sobretot per una riquesa en vitamines i minerals que sobrepassa a la de la majoria.

En relació amb la seva riquesa vitamínica, els espinacs presenten quantitats elevades de provitamina A i de vitamines C i E, totes elles d'acció antioxidant. Així mateix, és molt bona font de vitamines del grup B com a folats, B2, B6 i, en menor proporció, també es troben B3 i B1.

La provitamina A se transforma en vitamina A conforme el cos la necessita. Aquesta vitamina és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic.

La vitamina C intervé en la formació de col·lagen, glòbuls vermells, ossos i dents, al mateix temps que afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i augmenta la resistència front les infeccions.

La vitamina E intervé en l'estabilitat de les cèl·lules sanguínies i en la fertilitat.

Els folats col·laboren en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d'anticossos del sistema immunològic.

La vitamina B2 es relaciona amb la producció d'anticossos i de glòbuls vermells, intervé en processos d'obtenció d'energia i en el manteniment del teixit epitelial de les mucoses. La vitamina B6 participa en el metabolisme cel·lular i en el funcionament del sistema immunològic.

Quant al seu contingut en minerals, els espinacs són rics en calci, ferro i potassi, i en menor proporció de magnesi, sodi, fòsfor i iode. El que ocorre és que el calci és de pitjor aprofitament que el que procedeix dels lactis o altres aliments que són font important d'aquest mineral.Una cosa similar ocorre amb el ferro, l'absorció del qual és molt major quan procedeix d'aliments d'origen animal.

El potassi, igual que el sodi, és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal. Regula també l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula.

El calci vegetal no s'assimila a penes en relació amb el dels lactis o altres aliments que són bona font d'aquest mineral. Una cosa similar ocorre amb el ferro, l'absorció del qual és molt major quan procedeix d'aliments d'origen animal.

El magnesi es relaciona amb el funcionament d'intestí, nervis i músculs. A més, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant. El sodi, és important en la hidratació de l'organisme. És necessari per a la transmissió nerviosa i per a la contracció muscular. El fòsfor té una important funció estructural. Forma part d'ossos i dents i col·labora en els processos d'obtenció d'energia. El iode és indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroidal, que regula el metabolisme.

Del seu contingut de substàncies antioxidants, a més de la provitamina A i de les vitamines C i E, els espinacs són rics en glutation, àcid ferúlic, àcid cafeico, àcid beta-cumárico i carotenoides com la luteïna i la zeaxantina. Aquests últims són composts molt importants per a la salut dels ulls…