Remolatxa

Excés de pes

La remolatxa, a causa del seu moderat valor calòric, es pot consumir com a ingredient d'amanides o de verdures i utilitzar en dietes de control de pes, si bé cal en compte la ració de consum i la condimentació. A més, gràcies al seu contingut de fibra proporciona una bona sensació de sacietat, la qual cosa limita el consum d'altres aliments més calòrics.

Dones embarassades i nens

La remolatxa és apropiada en la dieta de l'embarassada gràcies al seu contingut en folats. Aquesta és una vitamina important a l'hora d'assegurar el correcte desenvolupament del tub neural del fetus, sobretot en les primeres setmanes de gestació. La seva deficiència provoca en el futur bebè malalties com l'espina bífida o l'anencefàlia. Els requeriments de folats són superiors també en els nens. Per això, incloure-les en la seva alimentació habitual és una forma vàlida de prevenir deficiències.

Prevenció de malalties

La remolatxa conté pigments anomenats antocianinas, d'acció antioxidant i que li donen el seu color característic. Els antioxidants bloquegen l'efecte nociu dels radicals lliures.

La respiració en presència d'oxigen és essencial en la vida cel·lular del nostre organisme, però a conseqüència de la mateixa es produeixen unes molècules, els radicals lliures, que ocasionen al llarg de la vida efectes negatius per a la salut a través de la seva capacitat d'alterar l'ADN (els gens), les proteïnes i els lípids o greixos.

Existeixen situacions que augmenten la producció de radicals lliures, entre elles l'exercici físic intens, la contaminació ambiental, el tabaquisme, les infeccions, l'estrès, dietes riques en greixos i la sobre exposició al sol.

La relació entre antioxidants i la prevenció de malalties cardiovasculars és avui una afirmació ben sustentada. Se sap que és la modificació de l'anomenat "mal colesterol" (LDL-c) la que exerceix un paper fonamental en l'inici i desenvolupament de l'aterosclerosi. Els antioxidants bloquegen els radicals lliures que modifiquen l'anomenat mal colesterol, amb el que contribueixen a reduir el risc cardiovascular i cerebrovascular. D'altra banda, uns baixos nivells d'antioxidants constitueixen un factor de risc per a uns certs tipus de càncer i de malalties degeneratives.

Alteracions de la glàndula tiroide

El desenvolupament de goll s'associa a un creixement de la glàndula tiroide que intervé en la regulació del metabolisme.

L'aparició d'aquesta malaltia està relacionada amb un consum molt baix o nul de iode.

Les dietes deficients en iode són més comuns en països desenvolupats.

Aquesta deficiència pot desaparèixer amb l'ús de sal iodada, encara que també existeixen aliments que aporten aquest mineral, com és el cas de la remolatxa, ja que, juntament amb l'all i la bleda, és l'hortalissa més rica en iode.

Càlculs renals i retenció de líquids

La remolatxa és rica en una mena d'àcid orgànic conegut amb el nom d'àcid oxàlic. Aquest compost, que també abunda en els espinacs i les bledes, té la capacitat de formar en l'intestí complexos insolubles amb minerals com el calci i el ferro que impedeixen la seva assimilació.

Hi ha persones que tenen predisposició a formar càlculs en el ronyó de "oxalat de calci", motiu pel qual s'ha de restringir el consum de remolatxa de la seva alimentació.

D'altra banda, gràcies a l'abundància de potassi i inferior contingut de sodi, posseeixen una acció diürètica que afavoreix l'eliminació de l'excés de líquids de l'organisme.

Són beneficioses en cas d'hipertensió, hiperuricèmia i gota, càlculs renals (excepte d'oxalat de calci), retenció de líquids i oligúria. Amb l'augment de la producció d'orina s'eliminen, a més de líquids, substàncies de deixalla dissoltes en ella com a àcid úric, urea, etc.