Porro

Excés de pes

El seu baix valor calòric fa que els porros puguin ser inclosos en dietes de control de pes sempre que es tingui en compte la forma idònia de cuinat (planxa, forn, ofegat amb poc oli, microones...). A més, pel seu elevat contingut en fibra, el porro aporta sensació de sacietat, la qual cosa limita el consum d'altres aliments.

Prevenció de malalties

Els porros són una font de substàncies d'acció antioxidant, en concret de compostos de sofre. Els antioxidants bloquegen l'efecte nociu dels radicals lliures.

La respiració en presència d'oxigen és essencial en la vida cel·lular del nostre organisme, però a conseqüència de la mateixa es produeixen unes molècules, els radicals lliures, que ocasionen al llarg de la vida efectes negatius per a la salut a través de la seva capacitat d'alterar l'ADN (els gens), les proteïnes i els lípids o greixos.

Existeixen situacions que augmenten la producció de radicals lliures, entre elles l'exercici físic intens, la contaminació ambiental, el tabaquisme, les infeccions, l'estrès, dietes riques en greixos i la sobre exposició al sol.

La relació entre antioxidants i malalties cardiovasculars és avui una afirmació ben sustentada. Se sap que és la modificació de l'anomenat "mal colesterol" (LDL-c) la que exerceix un paper fonamental en l'inici i desenvolupament de l'aterosclerosi. Els antioxidants bloquegen els radicals lliures que modifiquen l'anomenat mal colesterol, amb el que contribueixen a reduir el risc cardiovascular i cerebrovascular. D'altra banda, uns baixos nivells d'antioxidants constitueixen un factor de risc per a uns certs tipus de càncer i de malalties degeneratives.

Dones embarassades i nens

El porro és apropiat en la dieta de l'embarassada pel seu contingut en folats. Aquesta vitamina assegura el correcte desenvolupament del tub neural del fetus, sobretot en les primeres setmanes de gestació. La seva deficiència provoca en el futur bebè malalties com l'espina bífida o l'anencefàlia. Els requeriments de folats són superiors també en els nens. Per això, incloure'ls en la seva dieta habitual és una forma adequada de prevenir deficiències.

Potent diürètic i laxant

El porro és ric en potassi i pobre en sodi, i per tant diürètic, la qual cosa beneficia en hipertensió, hiperuricèmia, gota, càlculs renals, retenció de líquids i oligúria. En augmentar la producció d'orina s'eliminen líquids junt àcid úric, urea, etc.

Flatulència

El consum excessiu de porros pot ocasionar flatulència per la seva aportació de compostos de sofre. Per això, persones amb aerofagia o dispèpsia poden no tolerar-los, però caldrà valorar la tolerància individual.

Aperitiu i digestiu

Gràcies a l'oli essencial que forma part de la seva composició, el porro exerceix una suau excitació sobre les glàndules gastrointestinals, la qual cosa facilita el procés digestiu i estimula l'apetit.

Afeccions respiratòries i al·lèrgies

L'oli essencial present en el porro actua sobre les vies respiratòries i facilita l'expectoració, acció beneficiosa en cas d'afeccions respiratòries com a catarros i bronquitis. Aquest compost pot causar reaccions al·lèrgiques en persones susceptibles que, com és obvi, hauran d'excloure'ls de la seva dieta.