Vés al contingut
01

Verduras y hortalizas de la A a la Z:

Nap

Nabo :: Introducció

Introducció

El nap és una hortalissa que s'adapta molt bé als climes freds. Pertany a la família de les Crucíferes, que engloba 380 gèneres i unes 3.000 espècies pròpies de regions temperades o fredes de l'hemisferi nord. La importància d'aquesta família d'hortalisses, a la qual també pertanyen les cols i els créixens, resideix en què contenen uns compostos de sofre considerats com a potents antioxidants que ajuden a prevenir malalties.

Origen i varietats

Es creu que el nap és oriünd d'Europa, encara que també s'ha proposat com a possible centre d'origen Àsia Central. Es creu que va ser la base de l'alimentació de les tribus primitives que van poblar Europa. Fa gairebé quatre mil·lennis es va conrear per primera vegada i, amb posterioritat, va ser molt benvolgut per grecs i romans. Totes dues civilitzacions van desenvolupar noves varietats a partir del nap silvestre. Durant l'Edat mitjana, el nap va constituir un dels aliments de major rellevància. Es va consumir gairebé diàriament a Alemanya fins que es va veure desplaçat per la patata quan, en el segle XVIII, aquesta va arribar a Europa procedent d'Amèrica. A partir de la Revolució Francesa es van conrear més patates i menys naps a Europa fins a arribar a convertir-se en un aliment gairebé oblidat.

Encara que el nap no sigui molt benvolgut, el seu cultiu s'ha estès a tothom, sobretot com a aliment per al bestiar. Es conrea especialment a Alemanya, en la costa mediterrània del sud d'Europa i, en menor proporció, en el sud dels Estats Units. No obstant això, tant l'arrel com les fulles del nap estan tornant a cobrar protagonisme en els nostres dies després de conèixer-se millor la seva composició i propietats.

Les varietats més destacables de naps són:

  • Nabito de Teltow: és una de les més benvolgudes, de grandària petita i color blanc cremós.

  • Nap de maig: tal com el seu nom indica, està disponible en el mercat de maig a juny. És de color blanc i té forma esfèrica.

  • Nap de tardor: varietat que se sembra a l'estiu i es recol·lecta a la tardor. És de pellroja o verd i carn blanca. La seva grandària és major que el del nap de maig i el seu sabor és més fort.

  • Naps Stanis: presenta coll de color porpra, fulles mitjanes i bona textura.

  • Naps Virtuts-Martell: aquestes varietats són de color blanc i forma allargada amb un estrenyiment en la zona central. La seva carn és blanca, molt tendra i dolça.

  • Nap Bola de neu: té una forma rodona i és de petita grandària (vuit centímetres de diàmetre), amb la pell llisa de color molt blanc, tendra i de delicat sabor.

  • Nap japonès o kabu: el seu sabor és més intens que altres naps i només pot trobar-se en botigues especialitzades.

La seva millor època

A causa de les varietats existents avui dia de naps es poden comprar en qualsevol època de l'any, però és a la tardor quan cobren major presència en els nostres mercats.

Característiques

Forma: pot presentar forma arrodonida, aplanada o cilíndrica.

Grandària i pes: la grandària del nap depèn de la varietat, entre 12 i 15 centímetres de longitud. El seu pes mitjà és d'uns 100-200 grams.

Color: la seva carn, de color blanc o groguenc, està coberta per una pell fina de color groc o blanc que, a vegades, pot arribar a presentar una coloració vermella verda o porpra en l'extrem superior.

Sabor: el seu sabor és similar al del cabdell, però una cosa més dolça.

Com triar-les i conservar-la

En el mercat han de triar-se naps de grandària petita o mitjana, de pell llisa, arrodonits, fermes i pesats en relació amb la seva grandària, de color blanc a violeta. Si es venen en manolls, els colls hauran de tenir una aparença fresca de color verd.

Per contra, es rebutjaran els exemplars de grandària massa gran, amb marques en la pell o que presentin arrels fibroses. Una vegada a casa, convé eliminar les fulles. Les arrels es conserven en bosses de plàstic perforades en el frigorífic. En ell es poden mantenir en bones condicions d'una a tres setmanes.

S'aconsella no rentar els naps fins al moment del seu consum per a evitar pèrdues nutritives de vitamines i minerals. També es poden conservar congelats, sempre que s'escaldin amb anterioritat en aigua bullent durant un parell de minuts.

Propietats nutritives

El nap és una hortalissa d'escassa aportació calòrica perquè posseeix abundant quantitat d'aigua i un baix contingut d'hidrats de carboni i és bona font de fibra.

Respecte al contingut vitamínic, aporta una apreciable quantitat de vitamina C, vitamina B3 i de folats, i quantitats discretes de vitamines del grup B (B6, B1 i B2). Manca de provitamina A i de vitamina E, abundants en altres verdures i hortalisses.

La vitamina C a més de posseir una potent acció antioxidant, intervé en la formació de col·lagen, ossos, dents i glòbuls vermells. Així mateix afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions.

La vitamina B3 intervé en diferents fases del metabolisme i aprofitament dels hidrats de carboni, àcids grassos i aminoàcids entre altres substàncies.

Els folats intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i la formació d'anticossos del sistema immunològic.

Quant a la seva composició en minerals, el més abundant és el potassi, seguit del calci, el fòsfor i el iode. El calci d'aquestes arrels no s'assimila a penes en relació amb els lactis i altres aliments rics en aquest mineral.

El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, a més de regular l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula.

El fòsfor juga un paper important en la formació d'ossos i dents, igual que el calci, i participa en processos d'obtenció d'energia de l'organisme.

El iode és indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroide, que regula el metabolisme.

És important tenir en compte que les fulles del nap o grelos són més nutritives que el propi nap. Els grelos aporten gairebé el doble de proteïnes i de fibra que l'arrel i molt calci. El més destacable dels grelos és la seva composició en vitamines i minerals. Conté quantitats diverses vegades superiors a les del nap de provitamina A o beta-carotè, vitamina C i folats.

El beta-carotè es transforma en vitamina A en el nostre organisme conforme aquest el necessita i posseeix una acció antioxidant. La vitamina A és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic.

Composició per 100 grams de porció comestible
Energia (Kcal)19
Aigua (ml)89,8
Proteinas (g)0,9
Hidrats carboni (g)3,2
Fibra (g)2
Potassi (mg)238
Iode (mcg)20
Calci (mg)39
Fòsfor (mg)31
Vitamina C (mg)20
Vitamina B3 (mg)6
Folats (mcg)16
mcg = micrograms (milionèsima part d'un gram)