Card

Curiositats

El card conté quimosina en la seva composició. Aquesta substància és capaç de coagular la llet. Per aquesta raó s'empren les flors del card dessecades a mode d'arrel vegetal en diverses aplicacions culinàries. Es deixen macerar en aigua durant diverses hores. Posteriorment, aquesta aigua s'afegeix a la llet escalfada a 35-40 °C i, després de remoure la mescla, es deixa en repòs perquè tingui lloc la coagulació.

Com preparar-ho

Aquesta hortalissa es pot degustar de molt diverses i saboroses formes: en amanida, bullit, al forn, arrebossat, amb beixamel, amb fruita seca...

Encara que la carn del card és compacta i ferma, resulta fina, delicada i suculenta si ha estat cuinada adequadament.

Si les penques són joves i molt tendres es poden consumir crues i arrissades com a ingredient de les amanides, si bé el més tradicional és que es cuinin. Cuites també poden incloure's si el que es prepara és una amanida temperada.

El card bullit acompanyat de trossos de pernil, de cloïsses o amb una salsa velouté és la forma més recorreguda. També constitueix un ingredient amb presència indiscutible en les menestras de verdures. Si en el menú s'inclouen carns grasses pot ser un excel·lent primer plat per les seves propietats digestives.

Una forma molt popular de preparar aquesta verdura és la recepta coneguda com a "card a la Navarra", on aquest s'acompanya d'un sofregit de ceba i tires de pernil serrà i el brou del card i es lliga amb una mica de farina que espesseix la salsa (velouté).

En moltes regions hispanes es considera al card com una verdura tradicional de les festes de Nadal.

Abans del seu consum cal netejar-lo de manera adequada. Aquest procés és el que més temps exigeix. Amb ajuda d'un ganivet es retiren les parts més dures que cobreixen la tija, així com les fulles i els filaments que recobreixen la penca, fins que aquesta es vegi sucosa i d'un color verd blanquinós. Es trosseja en porcions d'uns 5 centímetres i es ruixa amb suc de llimona perquè no s'oxidi ni s'enfosqueixi. Si es courà, convé usar la mínima quantitat d'aigua amb la finalitat de reduir la pèrdua nutritiva.

Un truc de cuina consisteix a afegir sal i suc de llimona a l'aigua de cocció perquè les penques mantinguin el color viu i no ennegreixin.